Una mica de història

Un grup de persones es reuneixen una tarda per parlar sobre una idea. Una d'aquestes en porta una de cap i ha aconseguit enredar-ne a una altra per que es trobin amb una tercera per comentar-li una mena de cosa estranya que aquest n'en diu sinopsis. La sinopsis s'esdevé un relat i sobre aquest comencen a treballar per fer-ne un guió.

Una història increíble, una acció desmesurada, uns personatges impressionants, uns decorats com no s'havien vist mai. Què us he d'explicar? La típica pel.lícula de terror que filmes al menjador de casa teva.

I ja va estar, van tenir aquell guió a les seves mans i com que no volien que els prenguessin l'exclusivitat el van registrar i com no ... passar per caixa. Pagues uns 2e i tens els drets de per vida i fins a 50 anys posteriors a la mort de l'últim integrant del registre, vaja que es van assegurar que si ells no feien la pel.lícula no la faria ningú més.

I dit i fet, no la va fer ningú més, ni ells mateixos. Doncs aquella idea inicial es va anar transformant en un monstre que els superava i tot allò que van escriure amb molta ilusió es va materialitzar amb un seguit de problemes, la videocàmera de la germana d'un d'ells no es veia prou bé, l'altre tenia poca bateria, no tenien un ordinador en condicions per volcar-ne la pel.lícula, i d'actors, si no en tenien d'actors, així que es van començar a filmar entre ells i enredar a d'altres amics.

Es veia a venir que allò no els duria enlloc, si més no, no més aprop de l'alfombreta vermella que quan la veus assegut el sofà per la televisió. Quina llàstima, quan d'esforç, temps i diners malgastats i el pitjor de tot a l'haver-ho registrat si ells no feien aquella pel.lícula la humanitat se la perdria. Això últim fet i l'arrivada del 2012 propiciaven la fí del món.

Doncs no, aquell grup de persones van assolir tot un munt de coneixements dedicant-hi temps, ganes i ilusió. Recordem, inicialment algú va ser creatiu, qualitat actualment en desús, va tenir una idea, com moltes que diariament se'ns ocorreixen, però no es va aturar en aquest pas, la va comentar i acte seguit van fer tot el que es trobava en les seves mans per dur-la a terme. Van ser emprenedors!

Potser no van aconseguir el seu objectiu final però van marcar un precedent que fins aquell moment no havien tingut en compte, van formar un grup que de forma desinteressada des d'aquell moment, com el rum rum del soroll d'un motor quan comença a arrencar, ha anat treballant mica en mica, millorant i superant-se constantment i tot això amb l'esforç de persones que de forma voluntària han anat mantenint l'esperit inicial d'aquell grup petit que us en parlava el principi.